dissabte, 12 de setembre del 2009

Punta Alta (3.015m)

Nova fita assolida!! Aquest cop la Punta Alta, de 3.015m., junt amb el pic de Comalesbienes (2.993m.) i la punta del Mig (3.002m.).
Segons les declaracions dels protagonistes: " la sortida la varem realitzar el dia 11 de setembre de 2009, i el 12 i 13 ens vam dedicar a fer 2 trekings per aigüestortes i per eriste la vall. Una sortida molt gratificant. Gràcies a tots, ja que encara que no hi fossiu en persona les vostres forces sempre ens acompanyen a tots els llocs ".

dimecres, 9 de setembre del 2009

la Pica d'Estats (3143m.)

Repte aconseguit!! El passat 7 i 8 de setembre, just abans del canvi d'aires, vam poder anar a visitar, viure, respirar, patir i coronar el cim de Catalunya: la Pica d'Estats, de 3143 metres.
El dia 7 vam dirigir-nos, a primera hora, cap a Àreu, al Pallars Sobirà. Després de 4 horetes en cotxe, un tros d'entrepà i 2 canyes de xocolata, arribem a la pista que ens portarà fins al punt de partida, i Déu ni do quina pista!! i nosaltres amb el Ford Fiesta ... Però no ens para res.
Al migdia, amb ple sol, comencem l'ascens, i apa amunt!!, fins al refugi de Vall Ferrera. Però nosaltres seguim, fins al primer estany: l'estany de Sotllo (3h-3:30h). Aquí ens instal·lem per passar la tarda i nit. Lloc extraordinari per passar la nit: a la vora del llac, amb l'aigua tranquila, el cel ras i estrellat, tranquil·litat absoluta, ..., genial.
L'endemà, dia 8, després del "xute" de cafè amb llet condensada, ens enfilem cap al pic. Arribem fins al següent estany: l'estany d'Estats. El passem de llarg i allí ens espera la tartera, amb punts d'un desnivell del 45%. Un cop dalt: el coll de Sotllo, moment de decisió: pujar per la cresta fins al pic Verdaguer (3129m.) o descendre per la part francesa i atacar per l'altra banda? La decisió: descendre per la part francesa, per seguretat i per tenir-ne més informació.
Un cop es fa els descens d'uns 150m de desnivell, el trajecte torna a ascendir, i força, pujant zigzaguejant fins al coll de Riufred, estant entre el Montcalm i la Pica d'Estats, i amb unes vistes pirinenques impressionants.
Sense parar massa, ens dirigim cap al nostre objectiu, i en poc més de mitja hora i fent l'últim esforç en l'últim tramp, arribem al cim, a la creu de la Pica d'Estats (3h). Quina sensació, quina alegria, quin benestar, quin orgull, quines vistes, quina fresca, quins llagrimons (algú), ...
Un cop haver deixat constància d'haver-hi estat, haver fet les fotos de rigor, conversar una mica amb altres "malandandus" (inclús en francés), comencem el descens, però per passar pel pic del costat, el pic Verdaguer, de 3129m. Ja fets els dos 3000, iniciem la devallada, tornant al campament base: estany de Sotllo (2h). Fem un bon dinar, recollim la tenda i tornem a carregar-nos la motxilla grossa, i avall fins on ens espera el Fiesta (2h).